Wikitzionàriu de Acadèmia de su Sardu:Su Sardu Standard

From Wikitzionàriu de Acadèmia de su Sardu
Su-sardu-standard.jpg


Sa gramàtica normadora Su Sardu Standard imprentada in su 2019 de sa domu editora Alfa Editrice est una gramàtica de importu mannu ca po sa primu borta in sa stòria de sa lìngua sarda donat inditus e arrègulas craras po totu sa lìngua sarda e po sa primu borta ponit is macrobariedadis de su sardu in d-una postura de agualàntzia, chena de fai fillus e fillastus, aundi po sa primu borta is duas macrobariedadis tenint sa matessi dinnidadi.

S'idea de fai custa gramàtica ndi benit de sa faina normalisadora chena de pàsiu chi is cantadoris de cabu de giossu e sos cantadores de cabu de susu ant fatu de su de XVIII sèculus finsas a oi artziendi in su palcu e boghendi-ndi a pillu duas normas literàrias stravanadas chi ant fatu sa stòria de su cantu de sei o poesia a bolu. Is autoris de custa gramàtica ndi benint de dònnia parti aundi s'òmini fueddat sardu e funt totus circadoris e studiosus chi ant pigau parti a cursus e maistàrgius universidàrius de lìngua sarda, cun sperièntzia in sa didàtica de su sardu e cun s'imperu de su sardu etotu in s'aministratzioni pùbrica. Is autoris funt faendi-dda connosci a totu sa Sardìnnia (finsas a imoi dd'ant presentada in trintaxincu logus intre comunus e bibliotecas). S'Acadèmia de su Sardu APS dd'at finsas presentada in su 2023 a duas cunferèntzias internatzionalis: sa de XIX Cunferèntzias de is lìnguas de minoria de Carmarthen in Galles (Arrènniu Auniu) e a sa de XXXVIII Romanistentag de Lìpsia in Germània ananti a sa comundadi internatzionali chi at agradèssiu meda sa proposta de normalisadura a duas normas de sa lìngua sarda.

Podeus nai duncas chi Su sardu Standard fiat s'òbera chi totus femus abetendi ca tenit arrespetu po totu su tretu stòricu chi sa lìngua sarda at fatu finsas a imoi, de s'annu milli a oindii e sa proposta de normalisadura chi proponit no si stèsiat tropu de su sardu fueddau, est una proposta chi movit de su pòpulu, aberta a amelloramentus e pruschetotu democràtica.

S'òbera est partzia in tres partis: sa primu parti pertocat s'ortografia de su sardu e proponit po sa primu borta un'alfabetu ùnicu po scriri totu su sardu; sa segundu parti proponit sa norma campidanesa de sa lìngua sarda; intamis sa de tres partis proponit sa norma logudoresa-nugoresa de sa lìngua sarda. S'Acadèmia de su Sardu APS punnat a fai afillai su lìburu de totu is comunus e provìntzias sardofonas e in su benidori dd'at a proponni a sa Regioni Autonoma de Sardìnnia puru.
Sa gramàtica normadora Su Sardu Standard imprentada in su 2019 dae sa domo editora Alfa Editrice est una gramàtica de importu mannu ca, pro sa prima borta in s'istòria de sa limba sarda, donat inditos e règulas craras pro tota sa limba sarda e pro sa prima borta ponet sas macrobariedades de su Sardu in d-una postura de paridade, chene fàghere fizos e fizastros, inue, sèmpere pro sa prima borta, sas duas macrobariedades an sa matessi dinnidade.

S'idea de fàghere custa gramàtiga nde benit dae sa faina normalisadora chene pàsida chi sos cantadores de cabu de josso e sos cantadores de cabu de subra an fatu dae su de XVIII sèculos fintzas a oe artziande a sos palcos de sas biddas nostras e boghènde-che a pizu duas normas literàrias ispantosas chi an fatu s’istòria de su cantu de sei o poesia a bolu. Sos autores de custa gramàtica benin dae donzi parte inue s'òmine faeddat sardu e sun totus chircadores e istudiosos chi an leadu parte a cursos e maistarzos universidàrios de limba sarda, cun esperièntzia in sa didàtica de su sardu e cun s'impreu de su sardu etotu in s'aministrassione pùbrica. Sos autores la sun fatende connòschere a totu sa Sardìnnia (fintzas a como l’an presentada in trintachimbe logos intra comunes e bibliotecas). S’ Acadèmia de Su Sardu APS l’at fintzas presentada in su 2023 a duas cunferèntzias internassionales: sa de XIX Cunferèntzias de sas limbas de minoria de Carmarthen in Galles (Rennu Aunidu) e a sa de XXXVIII Romanistentag de Lìpsia in Germània addenanti a sa comunidade internassionale chi l’est pràghida meda sa proposta de normalisadura a duas normas de sa limba sarda.

Podimus nàrrere duncas chi Su sardu Standard fit s'òbera chi totus fimus aisetende laite at respetu pro totu su tretu istòricu chi sa limba sarda at fatu fintzas a como, dae s'annu milli a die de oe e sa proposta de normalisadura chi proponit no s’istrajat tropu dae su sardu faeddadu; est una proposta chi movet dae su pòpulu, aberta a mezoramentos e pruschetotu democràtica.

S'òbera est ispartida in tres partes: sa prima parte pertocat s'ortografia de su sardu e proponet pro sa prima borta un'alfabetu ùnicu pro iscrìere totu su sardu; sa segunda parte proponet sa norma campidanesa de sa limba sarda; imbetzes sa de tres partes proponet sa norma logudoresa-nugoresa de sa limba sarda. S'Acadèmia de su Sardu APS indìtziat a fàghere seberare su lìberu dae totu sos comunes e provìntzias sardofonas e in su benidore l'at a propònnere a sa Regione Autonoma de Sardìnnia puru.

Leggi questa pagina in italiano
Read this page in English