Craca innoi po sa domu de is traballadoris de su giassu / Carca inoghe pro sa domo de sos triballiadores de su zassu
Benibenius a
sardu.wiki, su Wikitzionàriu de
Acadèmia de su Sardu APS. Custa est sa prataforma de circa linguìstica e sa domu de is fainas scientìficas de s' assòtziu comenti su progetu
LemONS. Custu giassu interativu permitit a is utentis de carrigai àudius e informus giogràficus po nos' agiudai in su traballu de documentai sa lìngua sarda.
Benènnidos a
sardu.wiki, su Wikitzionàriu de
Acadèmia de su Sardu APS. Custa est sa prataforma de chirca linguìstica e sa domo de sas fainas iscientìficas de su sòtziu comente su progetu
LemONS. Custu zassu interativu permitet a sos utentes de carrigare àudios e informos geogràficos pro nos azudare in su tribàlliu de documentare sa limba sarda.
Custu giassu tenit 25,182 pàginas de lemas, chi 4,828 funt pàginas de lemas primàrgius...e de pàginas ndi sigheus a aciungi dònnia dii!
Custu zassu tenet 25,182 pàzinas de lemas, chi 4,828 sun pàzinas de lemas primarzos...e de pàzinas nde sighimus a azùnghere donzi die!
Circai unu fueddu italianu / Chircare unu faeddu italianu
Po circai unu fueddu sardu, impera sa barra in artu. Po circai unu fueddu italianu, impera custa barra innoi asuta.
Pro chircare unu faeddu sardu, impita sa barra in artu. Pro chircare unu faeddu italianu, impita custa barra inoghe assuta.
Sa faina de LemONS
Su LemONS o Lemàriu ortogràficu a norma de su sardu est in su matessi tempus unu progetu e una faina de s'assòtziu culturali Acadèmia de su Sardu APS finantziau de sa Fondazione di Sardegna. S'idea de fai unu lemàriu de totu sa lìngua sarda est nàscïa tres annus a oi e ocannu seus lòmpius a cumpriri sa segundu annualidadi. Su Lemàriu ortogràficu a norma de su sardu est duncas unu lemàriu de sa lìngua sarda est a nai una circa manna chi punnat a arregolli totu is lemas de sa lìngua sarda, a cumentzai de is formas de bidda, de is suta-bariedadis e lompi abellu abellu a sceberai is formas normadas. Duncas po dònnia lema chi agatais in su listàrgiu de is lemas du su giassu sardu.wiki eis a agatais is formas normadas e finsas is formas chi no intrant a fai parti de sa norma pigada in cunsideru. Sa metodologia imperada in custa faina est cussa inditada po is fueddus a manera crara e cumpria in sa gramàtica normadora Su Sardu Standard a is pàginis 210-211 e 318-319). In custa faina eis a agatai is lemas de totu su sardu est a nai is formas de ambaduas is macrobariedadis de su sardu (sardu campidanesu e sardu logudoresu-nugoresu) e finsas is formas chi pertocant is bariedadis de su logu (de bidda e de is suta-bariedadis).
Est una faina chi at a sighiri finsas in is annus infatu ca dònnia annu ant a essi aciuntus lemas nous chi mancai fiant disconnotus a sa circa o chi no eus acutu a ponni in custu giassu in custus primus duus annus de circa. Sa lessicografia est unu campu de importu mannu po su chi pertocat sa linguìstica in generali e nosu cun custa faina eus bòfiu cumentzai a arrecuperai is fueddus stòricus de su sardu, is fueddus de su connotu, de su lèssicu imperau dònnia dii de su pòpulu finsas a totu is fueddus chi ligeus in is òberas literàrias in lingua sarda. In prus eus tentu su praxeri mannu de presentai su progetu a sa comunidadi scientìfica internatzionali: in su mesi de làmpadas de su 2023 a sa de XIX Cunferèntzias Internatzionalis de is linguas de minoria (ICML) de Carmarthen in Galles (Arrènniu Auniu) ananti a is prus spertus mannus de linguìstica e sòstziu-linguìstica de totu su mundu e apustis in su mesi de cabudanni de su matessi annu a sa de XXXVIII Romanistentag de Lìpsia ananti a is prus spertus mannus de lìnguas romanzas.
S'assòtziu culturali Acadèmia de su Sardu APS cun custu progetu e custa faina de importu mannu punnat a ponni sa primu pedra de su chi unu cras at a essi su Ditzionàriu mannu de sa lingua sarda aici comenti at espressau giai in sa Carta cosa sua (cunforma a s'artìculu 2.1, a is lìteras d e e).
Su LemONS o Lemàriu ortogràficu a norma de su sardu est in su matessi tempus unu progetu e una faina de su sòtziu culturale Acadèmia de su Sardu APS, finantziadu dae Fondazione di Sardegna. S'idea de fàghere unu lemàriu de tota sa limba sarda est nàschida tres annos a oe e ocannu semus cròmpidos a cumprire sa segunda annualidade. Su Lemàriu ortogràficu a norma de su sardu est duncas unu lemàriu de sa limba sarda, est a nàrrere una chirca manna chi mirat a remonire totu sos lemas de sa limba nostra, comintzende dae sas formas de bidda, dae sas suta-bariedades pro cròmpere abellu abellu a seberare sas formas normadas. Duncas pro donzi lema chi agatades in su listarzu de sos lemas de su zassu sardu.wiki, azis a agatare sas formas normadas e fintzas sas formas chi no intran a fàghere parte de sa norma leada in cunsideru. Sa metodologia impreada in custa faina est cussa inditada pro sos faeddos a manera crara e cumprida in sa gramàtica normadora Su Sardu Standard a sas pàzinas 210-211 e 318-319. In custa faina azis a agatare sos lemas de totu su sardu, est a nàrrere sas formas de ambas macrobariedades de su sardu (sardu campidanesu e sardu logudoresu-nugoresu) e fintzas sas formas chi pertocan sas bariedades de su logu (de bidda e de sas suta-bariedades).
Est una faina chi at a sighire fintzas in sos annos imbenientes; ca donzi annu an a èssere azuntos lemas noos chi mancari fin disconnotos a sa chirca o chi no amus acudidu a pònnere in custu zassu in custos primos duos annos de chirca. Sa lessicografia est unu campu de importu mannu pro su chi pertocat sa linguìstica in generale e nois cun custa faina amus chèrfidu incomintzare a recuperare sos faeddos istòricos de su sardu, sos faeddos de su connotu, de su lèssicu impreadu donzi die dae su pòpulu fintzas a totu sos faeddos chi lezimus in sas òberas literàrias in limba sarda. In prus amus àpidu su praghere mannu de presentare su progetu a sa comunidade iscientìfica internassionale: in su mese de làmpadas de su 2023 a sa de XIX Cunferèntzias Internassionales de sas lìmbas de minoria (ICML) de Carmarthen in Galles (Rennu Aunidu) addenanti a sos prus ispertos mannos de linguìstica e sòtziu-linguìstica de totu su mundu e daboi in su mese de capidanni de su matessi annu a sa de XXXVIII Romanistentag de Lìpsia addenanti a sos prus ispertos mannos de limbas romanzas.
Su sòtziu culturale Acadèmia de su Sardu APS cun custu progetu e custa faina de importu mannu impunnat a pònnere sa prima pedra de su chi unu cras at a èssere su Ditzionàriu mannu de sa limba sarda gai comente at espressadu zai in sa Carta sua (cunforma a s'artìculu 2.1, a sas lìteras d e e).
Po ndi sciri de prus / Pro nd' ischire de prus
Leggi questa pagina in italiano
Read this page in English
